Arròs d’escamarlans i sèpia amb picada. El julivert.

L’última vegada que vaig fer sofregit de tomàquet, en vaig fer més quantitat i el que em va sobrar el vaig congelar en un motlle de fer glaçons i m’ha anat molt bé per preparar aquest arròs. Com que ja tenia el sofregit fet, la resta ha estat relativament ràpid.

En aquest arròs vaig introduir també una novetat, afegir al final de la cocció una picada d’all, julivert i avellana. Aquesta idea no és meva, la vaig llegir en una recepta d’arròs caldós del Ferran Adrià i la veritat és que queda espectacular i sinó proveu-lo i a veure que en us sembla.

Arròs d’escamarlans i sèpia amb picada

Ingredients:

4 escamarlans per persona

1 sèpia

Arròs ( 1 tassa de cafè per persona)

Brou de peix

Sofregit de tomàquet

1 grapadet d’avellanes

All

Julivert

½ copa de vi blanc

Sal

Oli d’oliva verge extra

Preparació:

En una  paella, amb una mica d’oli, saltegeu els escamarlans, procurant no coure’ls massa perquè quedin gustosos i tendres. Reserveu-los.

A la mateixa paella i en el mateix oli, saltegeu la sèpia que haureu tallat a daus petits. Reserveu-la.

També a la mateixa paella, si cal afegiu una mica més d’oli, poseu l’arròs i les dues cullerades de sofregit i deixeu coure durant dos minuts, aneu en compte de que no es cremi ni s’enganxi l’arròs.

Afegiu ½ copa de vi blanc.

Escalfeu el brou de peix.

Aneu afegint el brou de peix i deixeu coure l’arròs sempre amb compte perquè no s’enganxi.

Prepareu una picada amb julivert, all, un grapadet petit d’avellanes, una mica de sal i un rajolí d’oli.

Passats 15 minuts des que comenci a bullir l’aigua (brou), afegiu la picada i remeneu per tal de que aquesta s’integri bé.

Immediatament després, afegiu la sèpia i els escamarlans i deixeu coure 2 o 3 minuts més.

Proveu i rectifiqueu de sal, si s’escau, i comproveu també el grau de cocció de l’arròs.

Apagueu el foc i deixeu reposar l’arròs un parell de minuts tapat abans de servir-lo.

El julivert

Un dels condiments més utilitzats a la cuina de casa nostre és el julivert. A vegades una mica infravalorat, el julivert és molt més que un toc de color. L’interès del julivert és doble , d’una banda dona als plats un plus d’aroma i gust , i de l’altre, ens aporta gran quantitat de nutrients i beneficis per a la nostra salut.

De tot aquests beneficis que el julivert ens aporta, en destacarem dos:

-afavoreix les digestions, contribuint a eliminar els gasos i obre la gana

-és diürètic i ajuda a eliminar les retencions d’aigua en el cos.

Si parlem dels nutrients, el julivert és ric en vitamina C, podem dir per exemple, que conté més vitamina C que les taronges, ja que en tan sols 50 grams hi ha 80 mg de vitamina C, just la quantitat diària recomanada pels nutricionistes.

Una mica de julivert aportarà als nostres plats molt més que color i aroma.

Trobada de bloggers a l'Alt Camp

Avui hem tingut la sort de poder participar en una trobada de bloggers de cuina per terres de l’Alt Camp.

Els participants hem estat:

Mon de Aprils Kitch

Glòria de Gourmanderies

Glòria de No tot són postres

Marta de Pa de nous

Nani de La cuina Violeta

Sara de Tinta Cirera

Mar de El que no mata engreixa

Marina de Tapa’t de tapes

Manel de Cuinar és generós

Judith, Yves i Aitor de El món de Juju

Mireia i Bet de Els fruits saborosos

I nosaltres dos: Jordi i Conxita de Al pot petit

La trobada ha començat a Montferri, on hem visitat les caves Vives Ambrós, on el seu propietari i enòleg de la Cooperativa de Nulles, l’Enric ens ha ensenyat el seu celler i ens ha explicat els productes que hi elabora de manera artesanal, i finalment, ens ha ofert un tast de tres dels seus caves, boníssims, per cert

.

A continuació, hem anat cap a Vila-rodona, on el director de la Cooperativa ens ha fet una visita guiada pel celler modernista, on es combina un edifici gairebé centenari amb les més modernes tecnologies destinades a l’elaboració del vi i del cava.

En el mateix celler, les nostres companyes de Els fruits saborosos: la Mireia i la Bet ens han ofert un tast de les melmelades que elles mateixes elaboren de manera artesanal, sense colorants ni conservants. Molts dels seus productes els elaboren amb fruites i verdures de la seva pròpia collita, però fins i tot els productes que no són propis, són productes de proximitat.

La qualitat de producte i la acurada i artesana elaboració donen com a resultat una varietat de més de 50 tipus de melmelades diferents, totes espectaculars. Entre totes, algunes tan sorprenents com la melmelada de pebrot vermell, d’albergínia, d’ all, de tomàquet verd i de pebrots del Padrón pel que fa a les verdures, o de figues, de llimona, de síndria o d’ aranja pel que fa a les fruites, sense oblidar la exquisida melmelada de cireres.

Teníem programat també anar a collir cireres acompanyats de l’Alber,t el marit de la Bet que justament es dedica a la producció i recol·lecció de cireres i in situ, l’Albert ens havia d’explicar els diferents tipus de cireres, el seu cultiu... però una inoportuna pluja ens ho ha impedit.

Hem anat, però, al seu magatzem, on ens ha donat tota classe d’explicacions sobre les cireres i hem pogut tastar-les, una delícia.

I per acabar, ens hem dirigit cap al restaurant de la Mireia, el restaurant Les Fonts, al carrer de la Font de Vila-rodona on ens havia preparat un bon dinar a base de buffet d’amanides i llonganissa a la brasa. Per postres, ens hem menjat els pastissos i coques que tots havíem portat.

Ens ho hem passat molt bé, hem rigut, hem visitat llocs molt interessants i hem posat “cara” als bloggers que tan bé coneixem a través de la xarxa.

Esperem tornar a trobar-nos tots en un futur i volem agrair especialment a la Nani que ens ha convidat i a la Mireia i a la Bet que tan bé ens han cuidat.

Lasanya lleugera sense beixamel. Com fer més lleuger un plat de pasta.

En el primer cap de setmana veritablement de primavera, és a dir amb solet i bon temps, volia preparar una lasanya però sense renunciar a la dieta baixa en calories que estic seguint durant les darreres setmanes, així que una mica d’imaginació, substitució d’uns ingredients més calòrics per altres  més lleugers... i ja hem pogut menjar lasanya, una lasanya diferent, però que estava ben bona.

Lasanya lleugera sense beixamel

Ingredients:

½ quilo de carn picada

100 grams de pernil picadet ben petit

Salsa de tomàquet

200 grams de formatge fresc batut

Un paquet de plaques de pasta per lasanya

Formatge ratllat

3 grills d’all

Vi blanc

Orenga

Preparació:

Prepareu la salsa de tomàquet, primer daureu els alls picats.

Quan els alls agafin una mica de color, afegiu la carn, el pernil i el vi i deixeu-lo que es cogui durant uns minuts.

Afegiu el tomàquet i l’orenga i deixeu coure lentament.

Afegiu una mica de sal i una mica de sucre per rectificar l’acidesa del tomàquet, si és necessari.

Bulliu les plaques de pasta, segons les instruccions del fabricant.

Quan la pasta estigui cuita, deixeu-la refredar i escorregueu-la.

A continuació, munteu la lasanya en una safata.

Per muntar la lasanya, col·loqueu una capa de pasta sobre de la safata que haurem pintat amb oli.

Alterneu les capes de pasta amb les capes de salsa de tomàquet i el formatge fresc.

Una vegada que haureu muntat la darrera capa de pasta, poseu una capa de formatge ratllat.

Escalfeu el forn a 180 graus.

Introduïu la safata amb lasanya al forn i deixeu-la coure uns 20 minuts.

La lasanya quedarà daurada i cruixent i estarà llesta per menjar.

Com fer més lleuger un plat de pasta

Fins i tot quan estem fent dieta per perdre pes, és convenient menjar pasta, sempre que sigui en quantitats moderades i sense afegir massa calories ni greixos a les salses que acompanyen la pasta. Haurem de pensar, doncs, en alleugerir les salses per convertir-les en menys calòriques i més saludables però igualment saboroses.

Per començar, parlem de la salsa de tomàquet: si en comptes de comprar-la feta, la preparem de manera casolana, amb tomàquets frescos, tindrà menys calories, menys sodi i no tindrà ni colorants ni conservants, per tant, serà molt més saludable. A més, si li afegim herbes aromàtiques, encara serà més gustosa i saludable, ja que les herbes aromàtiques són riques en antioxidants, vitamines i minerals.

Quant a la salsa bolonyesa, cal fer especial atenció en utilitzar parts magres de carn, per tal de no afegir massa greix al nostre plat de pasta.

El pesto és una salsa preparada amb oli, all, alfàbrega i pinyons. En aquest cas, caldrà fer atenció a la quantitat d’oli i sobre tot, al pinyons, que és l’ingredient més calòric d’aquesta salsa i, o bé limitar molt la quantitat, o bé substituir-los per altres fruits secs menys calòrics com nous o castanyes.

La salsa beixamel, una salsa clàssica que s’elabora  amb ingredients molt calòrics com la mantega, la farina i la llet, es pot fer substituint aquests ingredients per altres menys calòrics (com jo he fet en aquesta recepta) com per exemple el iogurt, el formatge fresc o la llet desnatada.

Amb una mica d’imaginació podrem aconseguir gaudir d’un bon plat de pasta però amb menys calories.

Tàrtar de favetes. Aliments saciants

Seguim intentant perdre els quilets que hem anat acumulant durant l’hivern, a veure si aviat aquest banyador que sembla haver encongit ja torna a ser de la meva talla. Aquest tàrtar és una bona opció per fer un entrant lleuger i nutritiu.

Tàrtar de favetes

Ingredients:

2 alvocats

2 tomaquets

1 poma Granny Smith

300 grams de faves desgranades

100 grams de pernil en dauets molt petits

Oli

Vinagre de Mòdena

Preparació:

Peleu les faves, bulliu-les durant 3 minuts i deixeu-les refredar.

Peleu la poma i talleu-la a dauets.

Poseu per sobre de la poma el suc d’una llimona per tal de que la poma no s’enfosqueixi.

Renteu els tomàquets i talleu-los a daus.

Talleu els alvocats per la meitat, traieu el pinyol, traieu la polpa amb una cullera i talleu a daus.

En un bol poseu tots els ingredients i remeneu-los bé per tal de que s’integrin tots els gustos.

Emplateu en els plats en forma de tàrtar amb l’ajut d’un motlle cilíndric.

Afegiu els dauets de pernil.

Amaniu amb oli d’oliva i vinagre o bé amb un oli de menta que preparareu deixant macerar unes fulles de menta en oli d’oliva verge extra durant uns quants dies.

Aliments saciants

Quan fem una dieta per perdre pes o per millorar la nostra salut no vol dir que haguem de passar gana. Quan la gana aparegui, podem optar per opcions saludables  que no ens engreixin.

De fet, els aliments que més ens ompliran no seran necessàriament aquells que contenen més greixos com els pastissos, les galetes o la pastisseria industrial, sinó els que seran els aliments rics en proteïnes, fibres o aigua com les verdures, els llegums, les carns magres o els aliments integrals.

I entre els aliments saciants, cal destacar els llegums que produeixen una sensació de sacietat tant degut al seu contingut en fibra, com al seu contingut en proteïnes i una baixíssima quantitat de greixos, així és que si volem consumir aliments saciants haurem de tenir molt en compte els llegums: cigrons, llenties, mongetes, pèsols i també faves.

Sèpia amb verdures. La sèpia

La sèpia és una bona opció per aquelles persones a les que no els agrada gaire el peix, ja que la sèpia (com el calamar o el pop) tenen unes propietats nutritives molt similars a les dels peixos. A mi el peix m’agrada molt, però a casa meva hi ha un d’aquests “no gaire amants del peix” i per tant, faig sovint receptes amb calamars, pop o sèpia.

Sèpia amb verdures

Ingredients (2 persones):

-             -  Una sèpia gran

-            -   2 pastanagues

-            -    2 cebes

-            -   1 pebrot verd petit

-            -   1 carbassó

-          -    Oli d’oliva

-           -  Sal gruixuda (amb algues)

Preparació:

-Netegeu bé la sèpia i traieu-li totes les pells tant exteriors com interiors

-Talleu-la a tires i renteu-la bé.

-Deixeu-la escórrer mentre prepareu les verdures

-Peleu les cebes i les pastanagues

-Renteu bé el carbassó i el pebrot

-Talleu les 4 verdures a tiretes una mica gruixudes

-En un wok o paella, saltegeu les verdures amb una mica d’oli, primer poseu el pebrot, després la ceba i finalment el carbassó.

-Quan ja estigui tot cuit i segons el vostre gust (a mi m’agrada que les verdures no estiguin molt cuites) , afegiu la sèpia tallada, mig gotet d’aigua i remeneu constantment perquè els ingredients es barregin i no s’enganxin a la paella.

-Quan el foc ja estigui apagat afegiu la sal i remeneu (jo he utilitzat una sal gruixuda amb algues que reforça el gust de la sèpia)

-Si voleu quan ja estigui tot servit en els plats podeu tirar per sobre una mica de llavors de sèsam ( jo no ho he fet, però queda més bonic)

 

La sèpia

 Com deia abans, la sèpia té propietats nutritives molt similars a les dels peixos: proteïnes, pocs greixos i d’aquests, la major part insaturats. D’altra banda, la sèpia té només unes 82 calories per cada 100 grams, molt interessant doncs, a les dietes hipocalòriques. Pel que fa a les vitamines, cal destacar la B3 i la B12 i quant als minerals, els més abundants són el fòsfor, el potassi i el magnesi.

A vegades però, quan fem la sèpia a la planxa o saltejada tenim una desagradable sorpresa: queda dura. Per tal d’evitar-ho, podem tenir en compte alguns truquets.

Evidentment, la primera cosa a tenir en compte és que sigui una sèpia de bona qualitat, comprar-la en un lloc de confiança ens garantirà la qualitat. Després, cal treure-li totes les pells amb cura. Quan vulguem coure-la, haurem de fer-ho en una paella, wok o planxa ben calenta i afegir la sal un cop la sèpia ja estigui cuita, mai abans de coure-la. Es important també fer una cocció ràpida només volta i volta per tal de que la sèpia no perdi molta aigua. Si amb tot això encara no podem gaudir d’una sèpia ben tendra, tenim la possibilitat de congelar-la. La congelació (també en el cas del pop o del calamar) ens ajudarà a aconseguir una carn més tendra i melosa.  

Musclos amb vi blanc a l’estil d’Apulia. Els musclos.

Fa uns dies mirant alguns llibres de cuina que tinc de fa molt temps, vaig veure una recepta italiana: Zuppa di mitili alla Pugliese o el que és el mateix: Musclos amb vi blanc a l’estil d’Apulia, un plat fàcil i ràpid de fer que tant queda bé com a plat principal, que com entrant o fins i tot, com aperitiu. I vaig decidir fer-lo. El resultat va ser molt bo, la fotografia no tant.

Musclos amb vi blanc a l’estil d’Apulia

Ingredients:

 3 quilos de musclos (la quantitat dependrà si és vol fer com a aperitiu o com plat principal)

4 cullerades d’oli d’oliva verge extra

1 ceba picada

3 grills d’all picat

Julivert picat

Farigola

1 fulla de llorer

1 got de vi blanc

Pebre negre

Preparació:

Renteu els musclos i deixeu-los una estona en remull en aigua freda.

Escorreu els musclos

En una cassola no gaire fonda, sofregiu la ceba poc a poc fins que sigui transparent.

Afegiu l’all i el julivert i sofregiu uns minuts més.

Afegiu els musclos, la farigola picada, la fulla de llorer, el vi i el pebre negre.

Tapeu la cassola i deixeu coure a foc baix durant 2 o 3 minuts fins que els musclos s’obrin.

Serviu ben calents amb una mica del suc i acompanyats de pa per sucar ( si es vol)

Els musclos

Els musclos  són un aliment barat, fàcil de preparar i que es troba al nostre abast durant tot l’any al mercat. Els musclos no és, però, un aliment que deixi indiferent a ningú, perquè és estimat per molts i també odiat per uns altres, degut  especialment al seu gust intens i característic, a la seva presencia i a la seva textura.

Aquest gust apreciat i especial per a la gran majoria no ens ha de fer oblidar que es tracta també d’un aliment de gran categoria nutricional, en especial degut al seu alt contingut en proteïnes d’alta qualitat.

En primer lloc, els musclos són rics en proteïnes de gran qualitat, però d’altra banda, hem de dir que els musclos estan compostos en la seva majoria per aigua, per la qual cosa, tenen un baix contingut en greixos i calories, per la qual cosa, és un aliment molt lleuger i molt recomanable quan volem controlar el nostre pes i fins i tot en els règims per aprimar.

Posseeixen també, un bon conjunt de minerals, en primer lloc cal destacar el iode, molt important per al correcte funcionament de la glàndula tiroides, però també són rics en un mineral tan important com el ferro, fins i tot són molt més rics en aquest mineral que moltes carns considerades “riques en ferro”. Cal destacar també altres minerals presents en aquest aliment, com el calci, el sodi, el fòsfor i el magnesi.

I finalment, podem dir que les vitamines també hi són presents en especial la vitamina E i en menor quantitat, però en proporcions destacables, també les vitamines del grup B.

Per tot això, podem dir que els musclos són un aliment altament recomanable des del punt de vista tant nutricional com gastronòmic , que permet una gran varietat de receptes, algunes tan simples i ràpides com la cocció al vapor i que ens donarà com a resultat un plat exquisit. 

Amanida d'arròs i pop. Les vinagretes

Aquest cap de setmana sí que hem tingut un temps primaveral gairebé estiuenc. Hem anat a passejar per Lloret i la platja plena de gent. Aviat serà el moment de posar-me el maleit banyador que sembla haver-se encongit des de l’any passat.

És moment de posar-se les piles i perdre aquells quilets que he anat guanyant durant l’hivern encara no se com i per començar he preparat aquesta ràpida amanida d’arròs i pop. Les amanides són unes bones aliades quan es tracta de reduir calories de la dieta, però hem de tenir una especial atenció en com amanim aquestes amanides.

Amanida d’arròs i pop

Ingredients: ( 2 persones)

-            - 2 tasses de cafè d’arròs llarg (la mida és d’arròs cru)

-             -  ½ pop mitjà

-             -  3 tomàquets madurs

-             - 1 pebrot verd

-            -  2 cebes tendres

-             -Oli

-             - Vinagre

-             - Pebre vermell

-            -  Julivert

-             - Un grill d’all

-            -  Sal

Preparació:

-Coeu el pop segons vaig explicar a la recepta Pop a la gallega. Per fer aquesta recepta de fet vaig utilitzar una mica de pop que em va sobrar d’un dia que vaig fer pop a la gallega i que vaig congelar ja cuit)

-Bulliu l’arròs

-Talleu ben petit els tomàquets, les cebes i el pebrot i guardeu les tres verdures per separat.

-Munteu el plat amb l’ajut d’un aro d’emplatar i poseu l’arròs, després una capa de ceba, després una capa de tomàquet, després una capa de pebrot i finalment el pop

-Amaniu amb un oli de pebre vermell que preparareu amb oli d’oliva, vinagre, pebre vermell, un grill d’all picat i una mica de julivert i una mica de sal, si pot ser flor de sal.

Les vinagretes.

L’ amanida és un plat molt saludable i una bona manera d’incloure verdures, hortalisses i tot tipus d’aliments a la nostra dieta de manera fàcil i variada.

Així com els ingredients de les amanides acostumen a ser variats, també podem variar les vinagretes i salses que utilitzem per amanir-les i no hem de limitar-nos a la combinació infal·lible d’’oli, vinagre i sal.

Algunes opcions a l’oli, vinagre i sal, que no afegiran massa calories a l’amanida i proporcionaran gustos i aromes diferents podrien ser:

-     -Cogombrets, pastanaga i coliflor en vinagre tallats petits, oli d’oliva, unes gotes de vinagre o del mateix suc de les verdures en vinagre i orenga.

-      - Mostassa, mel (poca ), sal, oli d’oliva i llimona.

-       -Julivert, llimona, oli, dos grills d’all picats i sal.

-      - Iogurt (desnatat i cremós), sal, pebre negre, orenga i una cullaradeta de salsa de soja.

-      - Gingebre ratllat molt fi, ratlladura de llimona, suc de llimona, all picat molt fi, sal i oli.

Només caldrà barrejar bé tots els ingredients i ja tindrem un nou amaniment per tal de que l’amanida sigui variada, diferent  i puguem gaudir de tots els seus beneficis sense pensar que sempre mengem el mateix.

....i ara que ja tenim bon temps......bona amanida.